Seguint la tradició d´aquest col·legi, aquest any els alumnes de Segon de Batxillerat hem passat el nostre viatge de fi d’estudis a la ciutat de Praga. Valorant la nostra estada ara que ja hem tornat podem dir que han estat uns dies divertits i distesos en una ciutat molt interessant.
Podríem definir-la com una ciutat europea, en majúscules, ja que recull una mica de tot el millor que ha donat Europa, des del seu passat medieval, passant per una de les comunitats jueves més importants i una rica cultura arquitectònica, artística i musical. A això contrasta l´arquitectura d´època comunista, la qual vam veure en el nostre trasllat des de l´aeroport fins a l’hotel, però vista des de la Torre del Rellotge a la plaça principal, on vam pujar el primer dia, la ciutat presenta, amb els seus teulats vermells d´època barroca, una unitat molt gran que no trenca gairebé cap edifici.
Durant els cinc dies de la nostra estada vam recórrer freqüentment els carrers principals del centre històric de la ciutat i també creuarem diverses vegades d´una riba a l´altra del Moldava pel Pont de Carles, el pont més famós de Praga, d´època medieval.
En aquests recorreguts vàrem poder visitar el barri jueu, el seu cementiri i diverses sinagogues, el castell de Praga, la ciutat nova, l´església de Sant Nicolau i la biblioteca barroca de Klementinum, amb la seva torre astronòmica on treballaren al seu dia Johannes Kepler i Tycho Brahe. Potser, la visita que més ens va impactar a tots fou la visita al camp de concentració de Terezin, una fortalesa construïda el 1780 que va ser usada pels nazis com a gueto i camp de concentració de jueus i dissidents polítics. La crueltat i fins al cinisme dels fets que ocorregueren allà (els nazis embelliren el gueto per rodar-hi una pel·lícula per mostrar les suposades bones condicions dels jueus) ens convidà a reflexionar-hi i va obrir alguns interessants debats vinculant-ho amb la nostra actualitat.
Com que en un viatge hi ha espais i moments per a tot, a la nostra descoberta d´una nova ciutat s´hi ha d´afegir, com és suposat, la diversió, les bromes i les anècdotes que són pròpies de tot grup de persones. En podríem explicar desenes, potser no és el lloc, però el cas és que vam arribar a Barcelona passades la una de la nit cansats com estàvem, però contents i satisfets de l´experiència. Quina llàstima que la iniciativa #DuesSetmanesMés de la Mia (que comptà amb molt de suport popular txec) no acabés de triomfar…
Català
Español