La setmana passada, els alumnes de 2n de batxillerat, a classe de castellà, hem treballat un curiós exercici sintàctic que canvia totalment la concepció que els alumnes en teníem. L´exercici predica un enunciat entenedor que reflecteix una aparent senzillesa que no correspon amb la realitat: “Escriu un enunciat que contingui “X” complements i que el subjecte sigui propi de “X” tipus del pronom “SE”.
En estar tan acostumats a la mecànica sintàctica de l´anàlisi en arbre, el procés d´adaptació que els alumnes hem de fer amb aquests tipus d´exercicis és notable i és aquí on recau la complexitat de la tasca. L´afegit creatiu que l´exercici té en comparació amb la manera més tradicional d´analitzar pot resultar laboriós en un principi però a mesura que vas entrant en la dinàmica, aquesta variació es converteix en una manera més entretinguda i útil que la primera. Entretinguda perquè varies a l´hora de treballar la sintaxi, i útil a causa de com es refresquen conceptes treballats anteriorment que s’absorbeixen d´una manera més crítica i raonada i per tant més sòlida que no pas a còpia de repetir frases en arbre on no et pares a pensar en els detalls.
Així doncs, cal veure aquest estil de reptes com una opció més a l´hora d´arribar al coneixement d´un tema, i es pot concloure que si bé a l´inici els exercicis com aquest poden semblar difícils i poc viables, amb una mica de pràctica poden arribar a consolidar la teoria a la nostra ment d´una manera més crítica i racional que augmentarà el valor de la informació que hem adquirit.
Català
Español