En la societat de l´Edat Mitjana, els monestirs es van convertir en els centres culturals i artístics més importants d´aquest període. Els monjos, que vivien en comunitat als monestirs i seguien les regles de diferents ordes religiosos, eren de les poques persones d´aquella societat feudal que sabien llegir i escriure. Dedicaven part del seu temps a resar, reflexionar i sobretot a escriure i a transcriure manuscrits, tot a mà.
Gràcies a la gran quantitat de manuscrits i llibres que han sobreviscut fins als nostres dies, podem conèixer les característiques de la societat d´aquella època: com pensaven, quines preocupacions tenien, quins eren els oficis o feines més rellevants o com era el dia a dia de les persones en l´Edat Mitjana.
És per això que els alumnes d´ESO2, un cop treballada l´Edat Mitjana a classe, han après sobre el paper dels monjos benedictins llegint el llibre d´Oriol Vergés, “Els tres pergamins de Ripoll”, en dues meitats. Aquesta activitat els ha permès fer les anotacions necessàries sobre el vocabulari o aspectes del llibre que es poden relacionar directament amb l´Edat Mitjana. A més, els ha permès connectar la història amb la ficció gràcies a l´aventura de dos monjos del s. XI relatada en aquesta apassionant novel·la històrica.