La Societat Catalana de Física és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans que té per finalitats conrear les ciències físiques, estendre’n el coneixement i fomentar-ne la investigació teòrica i aplicada en tots els camps.
Des d´aquesta entitat s´organitza anualment el Concurs d´Imatges de Física, un certamen adreçat als estudiants de Batxillerat amb l’objectiu de fomentar l’interès per la Física entre els joves, premiant l’enginy, la innovació i la capacitat artística i de comunicació dels participants i de les imatges presentades.
Els alumnes de 1er de Batxillerat Arnau Gran i Fred Old han obtingut un meritori reconeixement en l´edició d´enguany (amb 51 fotografies presentades): l´Arnau ha guanyat el primer premi (dotat amb 600 € -300 € per a l’alumne i 300 € pel centre que s´invertiran en el laboratori de Física-), mentre que la imatge d´en Fred ha estat escollida per a formar part del calendari de la SCF del 2018 (escullen les 12 millors).
Enguany tots els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat que cursen l´assignatura de Física han presentat a la professora una imatge on es tractava algun fenomen físic acompanyada d´un escrit explicant el fenomen que pretenia evocar; després d´avaluar l´activitat, la professora va escollir les imatges de l´Arnau i d´en Fred per presentar-les al concurs.
Us adjuntem els seus treballs perquè pugueu gaudir encara més de les imatges:
IL·LUMINANT AMB UV (Arnau Gran)
En la meva imatge podem observar diferents minerals sotmesos a rajos ultraviolats, d´una longitud d’ona d’entre 300 i 400 nm. Aquests minerals, a la llum del dia tenen colors ordinaris i, efectivament, no brillen. Això canvien al ésser exposats amb aquest tipus de rajos, però per què?
Aquest fenomen físic ve donat per l’absorció de les radiacions absorbides, invisibles per al ull humà,i la seva transformació en llum visible, és a dir amb una major longitud d’ona. A aquest procés el podem anomenar fluorescència.
Ara bé, el procés per el qual emeten llum és una mica més complexe. Els tipus de llum com els rajos ultraviolats tenen la capacitat d’excitar els electrons de l’estructura atòmica dels minerals. Aquests electrons excitats salten temporalment d’un orbital inferior a un de superior. Quan finalment tornen al seu orbital original s’allibera una quantitat d’energia en forma de llum visible, llum a la que anomenem fluorescent.
En aquest procés també hi entra en joc un altre factor ja que no tots els minerals són fluorescents: la composició del mineral. Només un 15% dels minerals tenen aquesta característica i normalment ve causada per les impureses conegudes com a “activadors”. Aquests activadors solen ser cations de metalls com per exemple el plom, el bor, el titani, magnesi,… Però també ho poden ser algunes terres rares com l’europi, el terbi o l’itri. A part la fluorescència pot venir causada per defectes estructurals cristal·lins o per impureses orgàniques.
Els minerals que surten a la fotografia són: sofre (rosa), aragonita (blau), adamita (verd de l’esquerra), autunita (verd de la dreta ) i wil·lemita (groc), i com que compleixen els requisits abans comentats es veuen il·luminats.
BUSCANT SEMPRE NO PERDRE L’ORIENTACIÓ (Fred Old)
En la imatge s’observa un giroscopi en acció, que es tracta d´una roda de filatura o disc en què l´eix de rotació és lliure d´assumir qualsevol orientació per si mateixa. Al girar, l´orientació d´aquest eix no es veu afectada per la inclinació o rotació del muntatge, segons la conservació del moment angular.
Segons el principi de conservació del moment angular, les forces exteriors actuen en l´eix del disc que roman fix i per tant el disc només pot girar al voltant del seu eix, i no pot traslladar-se. El moment d´aquestes forces respecte del centre del disc és zero, de manera que el moment angular respecte del centre del disc és constant.
Per això, el giroscopi mostrat es manté fix en la seva posició vertical.
http://blogs.iec.cat/scfis/2017/12/06/iv-concurs-de-fotografia-dimatges-de-fisica-2017/
http://blogs.iec.cat/scfis/wp-content/uploads/sites/7/2017/12/Acta-IV-Concurs2.pdf
Català
Español