Durant aquest segon trimestre els alumnes d’Humanitats ESO3 estan estudiant aspectes relacionats amb la geografia urbana i humana. L’objectiu final és descobrir i analitzar quina és la morfologia actual de les ciutats catalanes. Per introduir el tema han fet un breu repàs en la història de les civilitzacions des de l’any 8.000 a.C fins a l’actualitat. A continuació us deixem un text escrit per un alumne d´ESO3A que il·lustra perfectament el repàs fet a classe.
<Acompanya’m a través d’un viatge temporal amb la meva màquina del temps perquè t´expliqui com la meva ciutat va canviar al llarg del temps!
Doncs si no tens cap objecció anem-hi!
Ens situem uns 8.000 anys a.C, un dia més un dia menys.
La meva tribu és nòmada i va canviant de lloc per caçar. Però poc després vam veure que podíem plantar una espiga groga i fer una tanca per mantenir animals, com les cabres. A partir d’aquí vam passar a ser agricultors i ramaders. Això ens va fer pensar que ja no calia que ens moguéssim, i així és com vam esdevenir sedentaris.
Si avancem uns anys més, anem a parar al costat d´un riu anomenat Tigris i allí les collites eren més bones, això va fer que més gent s´unís a la nostra tribu i vam acabar sent una de les primeres civilitzacions fluvials.
El nostre sacerdot, un dia va proposar fer una piràmide per estar més a prop de déu, i amb la quantitat d´habitants que havíem assolit, la vam poder construir. Era un zigurat. Una piràmide feta de fang del nostre riu.
Però no ens quedem aquí, avancem!
Avancem cap a una ciutat que tenia molta fama. Era una ciutat romana anomenada Tàrraco. Inspirada en una polis grega. No te la pots ni imaginar!
Tenia un fòrum gegant inspirat en l´àgora. La ciutat estava tallada per dos carrers, el Cardo i el Decumanus. Allò sí que eren temps magnífics.
Però si avancem una mica més, espantada pels assalts bàrbars, la gent es va refugiar al camp, allò va ser el retorn al món rural.
El camp, els bons temps tampoc duraren gaire, però el lloc era preciós.
Si els anys avancem, podrem viure com de l´arribada dels musulmans no se´n va escapar ningú, ni la gent de la ciutat, ni la gent del camp. I vam quedar envaïts totalment pel món islàmic.
Uns anys després els francesos van fer fora als musulmans, aportant altre cop el cristianisme, que venia acompanyat de primeres esglésies fosques d´estil romànic. Però després, magnífiques catedrals acolorides d´estil gòtic. Amb uns anys de pau va començar a escampar, captivant la ment de molts, un concepte que es torna a inspirar dels grecs, i s´anomenava renaixement. Que pensava amb una ment més antropocèntrica. Aquesta amb el temps va portar joies com el barroc. Verdaderes obres d´art amb gràcia i harmonia. Però el que realment em va canviar la vida, van ser les màquines. Abans, perquè un estigués ben alimentat, un altre havia de passar gana, i ara tothom podia estar ben alimentat!
I la meva ciutat va passar a ser una ciutat industrial.
A partir d´allà es va començar a abusar de tota mena de recursos com el carbó i més tard el petroli.
Semblava que tal magnífica solució no podia tenir cap problema.
Però sí.
El món es va començar a contaminar i a contaminar. I sort que després 192 països es van comprometre a respectar unes normes, les del Protocol de Kyoto.
I aquí hem arribat fins avui. On la nostra gran civilització té els seus problemes, però també la seva bellesa.
Jan Rabassa>
Català
Español