En context amb el temari que estàvem fent a classe de socials sobre les funcions urbanes i amb el llibre que estàvem llegint per català “L´esclau del Mercadal”, vam anar a una excursió a Girona.
Els alumnes havíem d´anar prenent apunts de l´explicació per fer una prova posterior.
Aquesta sortida va començar a Montjuïc on vam poder tenir una vista d´ocell de la ciutat.
A partir d´aquí, vam anar fins a les ruïnes d´un castell antic on s´hi havien construït unes barraques que havien estat possessió d´unes famílies d´immigrants dels anys seixanta.
La primera part de la ciutat és la romana, que el seu Cardo/Decumanus el situariem en l´actual Carrer de la Força, on després seria el Call Jueu. Tot seguit, vam anar a la muralla on la professora ens va explicar la història de l´Edat Mitjana gironina, acompanyada de la visita de la Catedral i la Basílica de Sant Fèlix.
Després vam anar a la Plaça 1 d´octubre, on ens van explicar l´expansió de la ciutat a l´altra banda de l´Onyar, començada a l´Edat Mitjana, on antigament tan sols hi havia camps de cultiu. Més tard, es van construïr algunes cases grans, després els rics s´hi van instal·lar amb els seus palaus i, finalment, ja s´hi van traslladar més habitants.
Aquesta zona forma part de l´eixample de la ciutat que ja es surt de la ciutat romana i de la Medieval primitiva, per acollir una població cada cop més nombrosa que feia créixer la ciutat. Actualment, aquesta zona pertany al centre de negocis de la ciutat. A la nostra ciutat no es pot observar massa perquè a tot arreu hi ha negocis i habitatges però a ciutats majors, com París o Londres, sí que hi ha zones o carrers on només hi ha oficines, secretaries, seus d´empreses… i que, per tant, només hi ha gent durant el matí i per raons laborals.
La part industrial de la ciutat es troba, com a pràcticament totes les actuals, als afores de la ciutat. Això és perquè les fàbriques necessiten estar pròximes a les ciutats pels serveis que aquesta ofereix, però a la vegada ha d´estar lluny dels habitatges per no interferir en el bon funcionament i agilitat del sistema urbà i a més per no contaminar-la.
Per últim, però no ho vam veure, és la zona dels barris dormitori o urbanitzacions que són zones on només hi ha habitatges i no hi ha botigues, empreses ni fàbriques. També es troben a la perifèria de la ciutat.
Cap a la una, vam anar cap a l´escola. Ja que només va ser una excursió de matí. En definitiva, va ser una experiència molt enriquidora i que ens va servir per consolidar i ampliar els nostres coneixements i per fer un treball més amè que el que fem normalment.
Núria Puigdefàbregas i Prat.
Català
Español