El dia 18 de gener, set exalumnes del Montessori Palau Girona van assistir juntament amb alumnes de 2n de batxillerat a una taula rodona que tenia com a temàtica principal l´orientació universitària.
L’objectiu d´aquesta taula rodona era la interacció entre alumnes de batxillerat i estudiants universitaris (alguns dels quals ja han acabat la carrera), per poder fer-los preguntes sobre la seva experiència i aprofitar els seus coneixements en els diferents punts d´interès.
Tots ells tenen una cosa en comú: haver cursat els estudis al Montessori. Així doncs, els va ser molt més fàcil parlar sobre experiències com la selectivitat, de la qual els exalumnes tenen un record majoritàriament positiu: molts nervis, seguretat pel que fa als coneixements i un gran suport per part del professorat.
Després d´una breu presentació, en la que van explicar les carreres que havien triat (Bussiness Design, ADE, Dret, Enginyeria Industrial, Medicina, Bioenginyeria i Magisteri) i les seves raons per fer-ho, van contestar de forma individual les deu preguntes que els estudiants havien preparat.
Aleshores van explicar com va ser el canvi de batxillerat a la universitat. Tots van mencionar que les classes eren molt grans comparades amb les del Montessori, allà son aproximadament 60 alumnes per classe mentre que aquí amb el mètode Montessori som molts menys. Això facilita que els professors puguin tenir un tracte molt més proper amb els alumnes i t’ajuden a organitzar-te. Una altra opinió comuna era que tenen molta més llibertat a la Universitat que a l´institut, això és degut al fet que poden escollir si anar o no a les classes i només algunes son obligatòries (seminaris). Tot i això a les Universitats privades tens més tutoria que a les públiques.
Un dels temes tractats amb més interès va ser la selectivitat. Els alumnes de batxillerat va expressar la seva preocupació respecte als nervis. Els exalumnes els van tranquil·litzar moltíssim explicant-los que mirant enrere, s´adonaven de la gran preparació acadèmica que havien tingut per fer-la.
FINAL:
Van recomanar que els alumnes escollíssim la carrera que més ens agrades, no la que tingués, més sortides. Citant les paraules d’un d´ells: “Tria el que t´agrada fer, no el que t´agradaria ser” – va dir els exalumnes – van ser les classes de repàs un cop acabat el tercer trimestre. Allà vam poder refinar els apartats que més ens costaven, i vam rebre el suport incondicional del professorat.
El quant a la selectivitat pròpiament, van explicar que passa rapidíssimament, i que tot i els nervis, els professors aconsegueixen impregnar-te de seguretat i confiança.
Català