El moviment és un dels aspectes més importants del desenvolupament dels primers anys de vida del nadó. Una vegada surt del ventre matern desenvolupa el seu moviment per a poder desplaçar-se mitjançant l´arrossegament. Seguidament, a mesura que la mielinització neuronal va preparant els seus genolls pel gateig, el cos va adquirint la postura quadrúpeda i, finalment, es pot aixecar verticalment en posició erigida quedant lliures les mans.
Després del naixement, el nadó necessita llibertat de moviment i, en conseqüència, nous reptes físics que li facin sentir-se segur, que el preparin per a desenvolupar la convergència visual que l´ajudarà més endavant en el procés de lectura i escriptura, la coordinació oculomanual i la maduració del sistema respiratori que li facilitarà el llenguatge.
Des del naixement, solem adoptar la posició supina (boca amunt). Els pediatres aconsellen aquesta postura per a prevenir la síndrome de mort sobtada del lactant. Malgrat ser la posició més segura per a les hores de descans, no utilitzen pràcticament la musculatura del coll, i és per aquest motiu que també necessiten adoptar l´anomenat “tummy estafi” unes estones al dia on estan en posició “prona” (panxa a baix). Els ajuda a augmentar el control del cap i reforçar la musculatura del coll, espatlles, esquena i braços. Ho podem dur a terme des del primer dia de la vida del bebè, en un moment que estigui completament despert i en una superfície no especialment tova, idealment un tatami o matalàs rígid. És important que tinguin la companyia de l´adult per a ajudar a l´estimulació, dient-li coses o oferint objectes perquè per si sol vagi treballant aquests moviments i enfortint la seva musculatura.
Hem de permetre que l´infant pugui anar desenvolupant-se de manera natural i seguint el seu propi procés, sense voler accelerar cap etapa. Per tot això, és important que el nadó passi per les etapes de volteig, arrossegament i gateig. La idea central és que experimenti aquestes tres etapes motrius i només pot aconseguir-ho a través de la llibertat de moviment, per això és aconsellable que l´infant pugui moure´s sense restriccions en un ambient preparat. Això implica evitar l´ús prolongat d´hamaques, embolcalls de mantes que puguin impedir la mobilitat de les extremitats, parcs infantils, bressols de barrots, gronxadors o caminadors. Tots aquests elements tenen en comú la falta d´accés lliure per part del nen/a. No pot excedir a ell o bé deixar de fer ús de manera lliure, sinó que necessita la intervenció de l´adult.
En definitiva, superada l´última etapa, quan el nadó ja camina, la llibertat de moviment li permet una gran separació i independència respecte a l´adult. Ja es pot moure i desplaçar objectes d´un lloc a un altre, s´adona que ell també pot canviar el seu ambient, de manera que, quan li oferim l´oportunitat de moure´s lliurement i observar l´ambient que li envolta, queda tan fascinat i concentrat en l´entorn que, fins i tot, oblida durant estones les necessitats tan bàsiques com l´aliment i el somni.
“Intentar ensenyar a un nen coses que pot aprendre per si mateix no sols és inútil, sinó també perjudicial.”
Emmi Pikler