La Fundació, una de les lectures obligatòries del curs BTL2 en l´assignatura Llengua i Literatura Castellana, va ser escrita per Antonio Buero Vallejo en 1974, dins l´època franquista, constituint l´obra més popular de l´autor.
Quan va ser escrita, l´obra no podia ser una crítica explícita del règim franquista per a evitar la censura, però, així i tot, va aconseguir fer un reflex real del nostre món i la nostra societat.
És una obra que presenta un desconcertant xoc de ficció i realitat pel lector, que l´immersa en el món fictici que fabrica el personatge principal, i obté que un s´identifiqui amb ell fins al punt de compartir les seves emocions i confusió fins a la revelació de la veritat de la seva situació, que va arribant a poc a poc a mesura que la història avança.
Tomás és un personatge que intenta evadir-se del seu sentiment de culpa creant La Fundació, de la qual no es lliura completament fins al final, quan assumeix els fets.
El final inesperat de l´obra convida al lector a considerar els diferents desenllaços que podrien arribar a succeir i provoca incertesa, desconcert i alhora esperança. L´última escena ens planteja un dels temes transcendentals de la literatura com és el tema de l´etern retorn.
Olivia Segarra i Julia Akrich, alumnes de BTL2C