Algunes vegades, quan llegim poesia a classe, ens costa entendre el que vol transmetre l´autor amb les seves paraules. És el que ens va passar a alguns de nosaltres quan vam llegir el poema de Francesc Vicent Garcia “A una hermosa dama de cabell negre” en català antic quan vam estudiar la literatura del Barroc català.
A classe vam dinamitzar la lectura fent una representació del poema, ja que en aquest hi apareix un home, que és l´autor, i una dona. Es va triar a un noi i a una noia i vam anar, vers per vers, llegint la poesia i explicant el seu vocabulari alhora que els dos companys actuaven com els personatges del poema aprofitant el mobiliari de la classe.
La poesia parla d´un noi que observa a una jove de cabell fosc que es troba en un balcó mentre es pentina amb una pinta de marfil. El noi se la queda mirant mentre ella fa aquesta acció tan simple. El noi està completament enamorat i no pot apartar la mirada.
Després de l´actuació, a tots els alumnes ens va quedar més clar el missatge i vam adonar-nos que hi ha temes universals, com l´amor, que encara que passin segles sempre hi són i són font d´inspiració. Va ser una experiència que ens va ajudar a treballar un aspecte que potser no ens hauria fet tanta il·lusió treballar-ho sols i que, finalment, amb la interpretació van aconseguir treure algun somriure.
A una hermosa dama de cabell negre
que es pentina en un terrat
amb una pinta de marfil
de FRANCESC VICENT GARCIA
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or mes fi tenen enveja,
en un terrat, la bella Flora, un dia.
Entre ells, la pura neu se descobria
del coll, que ab son contrari més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tant atònit contemplava
lo dolç combat que ab extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien
Que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d’alguna gran desgràcia,
de prendre’ls teves ganes me venien.
Àlex Rouzé, Xavier Morales i Rita Pineda