Quan algun alumne ens demana ajuda perquè té alguna dificultat que es pensa que no pot afrontar sol, intentem fer-li veure que sí, que ell pot i el motivem a que resolgui la situació pel seu compte. Però sovint ens trobem que, en aquest diàleg, de forma espontània s´acosta un company que s´ofererix a ajudar-lo, ja sigui per cordar-se la bata o per presentar-li algun material. I això no ho interrompem.
S’enceten així les relacions socials que els hauran d´aportar confiança i seguretat.
Gràcia i cortesia: les bones maneres

anterior