Hem passat uns mesos complicats. Tots. Com a professora puc assegurar que estar lluny dels meus alumnes ha estat realment difícil; però també vull afirmar que aquesta situació en què vivim m´ha ensenyat una infinitat de certeses: que som uns privilegiats per tenir gent que ens dóna suport i ens reconforta; per tenir una llar on refugiar-nos i també per compartir molts moments. La següent lliçó és que sense el nostre alumnat de cos present o virtual, la vida seria notablement més anodina, perquè els adolescents són, i no em cansaré de repetir-ho, el present, no sols el futur. També que la veritat i la felicitat són termes absolutament relatius, perquè tan sols veure´ls és veritablement una sort que no es paga ni amb tot l´or del món.
I que, al cap i a la fi, tot això passarà i serem més forts, més solidaris i més empàtics.
Heus aquí una mostra de la creativitat que els ha caracteritzat durant aquestes setmanes de tancament. Alumnes de 2n de batxillerat: ara i sempre, us desitjo el millor; que traceu el vostre propi camí i que, de tant en tant, mireu enrere (encara que només sigui per a agafar impuls). Aquí estarem, si voleu, per a continuar caminant al vostre costat.
Mia Men.